ACTUALITAT OSLO

Unidentified Subject

El proper dijous 7 d’abril a les 19.30h s’inaugura a La Casa Elizalde l’exposició Unidentified Subject de la nostra companya Mariya Alipieva.

Les obres exposades per  Mariya Alipieva a  Unidentified Subject qüestionen el procés de construcció de la identitat individual en un present marcat per la fotografia digital i la multiplicació de la nostra imatge fins l’infinit a través de les xarxes socials.

Dues de les obres al·ludeixen directament a aquest tema. D’una banda, una impactant peça de més de dos metres d’altura feta de milers de minúsculs tubs de PVC, Hama beads, que configuren un retrat de la pròpia autora – sense ulls, sense boca: sense una identitat definida - que servirà com a base per als jocs gràfics que vindran a continuació. Entre ells, els vuit retrats en punt de creu en què, tal i com succeeix amb altres peces de l’exposició, es combinen ulls i boques de diferents models. Aquesta última peça es titula, eloqüentment, Ceci n’est pas moi, amb un gest de complicitat a la cèlebre pipa de Magritte.

Les dues obres tenen en comú que, al estar construïdes per punts de colors (de PVC i punt de creu), remeten al píxel. És a dir, que remeten a la unitat virtual a partir de la qual, segons sembla suggerir l’autora amb ironia, cada vegada amb més freqüència, construïm la nostra identitat, també en aquest costat de la pantalla.

Ceci-nest-pas-moi

Ceci n’est pas moi

En aquest sentit, una bona forma de recórrer l’exposició és fer-ho cronològicament, posant atenció a les tècniques i els suports de les diferents peces durant el recorregut. La més antiga és la sèrie de retrats serigrafiats en què l’artista combina imatges de tres models i comença a generar aquestes “identitats inventades”, sempre canviants, en moviment. Més endavant, com dèiem anteriorment, aquest art combinatori de trets facials s’esdevé cada vegada més complex (la quantitat d’algunes de les peces, com la titulada CYMA -que en búlgar, la llengua materna de l’autora, significa “SUMA”-, en què 138 retrats son separats per colors, suggereix que aquesta complexitat tendeix a l’infinit) quan l’autora utilitza el seu propi rostre, buidant-lo, com a base on allotjar altres mirades i expressions.

CYMA-II

CYMA

És revelador que aquesta recerca desemboqui en les últimes peces, Untitled, una sèrie volàtil de teles estampades en tons càlids on la Mariya “dona finalment la cara” i li veiem els ulls i la boca, com si aquests sorgissin del mateix teixit de la pantalla de serigrafia. Reconeixent-se -tímids, lleus i analògics- en la més humana de les tècniques de reproducció.

ultimas piezas

Untitled

 

Aquí podeu llegir una entrevista a Mariya Alipieva.

L’exposició dura fins al 6 de maig. La podeu visitar de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 16 a 21 h.

Aquesta Entrada té 0 Comments

Deixa un comentari